Y si ver era el fuego

ENGLISH `[Spanish and Catalan Below]

LOOP and the Filmoteca de Catalunya get together to present a multifaceted project featuring the work of Valentina Alvarado Matos and Carlos Vásquez Méndez.


AND IF SEEING WAS FIRE

*Conceived and made with Valentina Alvarado Matos

“I wanted to see something in full daylight; I was sated with the pleasure and comfort of the half light. I had the same desire for the daylight as for water and air. And if seeing was fire, I required the plenitude of fire, and if seeing would infect me with madness, I madly wanted that madness.”

Maurice Blanchot, La Folie du jour )

The sun rises, a candle flame glows, an electric pulse heats the filaments of a light bulb, and the projectors start rolling. The hum of the machines fills the space until it merges with the sounds from the next room, empty and black. The devices keep running uninterrupted, lit now by their own light, like old museum exhibits on their plinths.

The first forms appear. And if seeing was fire … flashing lights and shadows doomed to fade, a precious but momentary truth, fleeting glimmers. The flames light the world, illuminate it, touch it, and burning, turn the image to ash. This is a metaphor for the gaze of fire, the incessant movement of images, and shifting vision, as presented by the two artists. Like a candle. Georges Didi-Huberman writes that the image burns, fusing time within it, as “time looks back at us in the image”: to them, we are the same.

Light and time are their raw materials. The practice, pace, and creative processes of the piece are determined by the artists’ handling of analogue devices and photosensitive film, their complete awareness of the equipment, and cinematographic expression. It is a conscious methodological choice, driven by a desire to keep exploring the possibilities of the plastic arts, poetic usage and the critical potential of a technique and aesthetic approach considered obsolete in the digital age.

Light makes the world visible. What we can perceive is deceptive, but the invisible barely exists: the hegemony of vision in modern culture. Valentina Alvarado Matos and Carlos Vásquez use framed images, adding filters and lenses: mechanisms that act between the camera and the subject, changing the nature of perception to enable us to see things anew. Their earlier project, Paracronismos, explored ways of considering, within the image, our relationship with other times, or rather whether heterogeneous periods can coexist, disrupting the concept of linear chronological events. The image is thus a memory, a montage of superimposed layers that flash up when summoned, as Walter Benjamin would say. Past and present are contemporaneous, as in cinematographic practice.

We present an experimental project that brings together the themes explored in Paracronismos I and II with an installation specially designed for this exhibition space. And If Seeing Was Fire suggests a natural continuity between the exhibition space and cinema, combining a permanent film show with additional ephemeral performance sessions projecting 16 mm and S8 mm film and improvised sound. These are different but complementary experiences that invite us to rethink the possibilities of film and the place we occupy as spectators.

And if seeing was fire…

*Text by curators Marina Vinyes Albes and Carolina Ciuti

FILMOTECA DE CATALUNYA PROGRAM

Wednesday 21th October, 6pm (Sala Laya)

Performative session. Projections in 16 mm and S8 mm


El mar peinó a la orilla (S8 mm / color / 2’ 26’’)
Propiedades de una esfera paralela (16 mm / color / 16’ 31’’)
Ensayos sobre el exotismo (primera parte) (16 mm / bw / 20’)
mtDNA 1 Ce hg (16 mm / color / 10’), sound improvisation

Saturday 14th November, Night of the Museums (Exhibition’s room)

Film performanceParacronismes. Ombres projectades sobre el temps lineal (Part I)

Tuesday 3rd November, 6pm (Sala Laya)

Film projection Las cruces by Teresa Arredondo and Carlos Vásquez Méndez

Saturday 21th November, from 10 am to 2pm (Exhibition’s room)

Family workshop llum llum llum!

Sunday 22th November, 6pm (Sala Laya)

Film performanceParacronismes. Ombres projectades sobre el temps lineal (Part II)

_______

ESPAÑOL

Y SI VER ERA EL FUEGO

*Realizado junto a Valentina Alvarado Matos

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=_Z1peu6CQ3s&w=560&h=315]

LOOP y Filmoteca de Catalunya se unen para presentar un proyecto polifacético con la obra de Valentina Alvarado Matos y Carlos Vásquez Méndez.

¨”Deseaba ver algo en pleno día, me sentía harto de la complacencia y de la comodidad de la penumbra; sentía un deseo de agua y de aire para el día. Y si ver era el fuego, exigía la plenitud del fuego, y si ver era el contagio de la locura, deseaba locamente esa locura¨

(Maurice Blanchot, La Folie du jour )

Amanece el sol, resplandece la llama de una vela, el pulso eléctrico calienta los filamentos de una bombilla y los proyectores se encienden. El motor de las máquinas va llenando el espacio hasta fundirse con el sonido de la sala contigua, vacía y negra. Los aparatos siguen funcionando ininterrumpidamente, iluminados ahora por la propia luz que expulsan, como antiguas piezas de museo colocadas sobre sus peanas.

Las primeras formas aparecen. Y si ver era el fuego… una incandescencia de luces y de sombras abocadas a extinguirse, verdad preciosa pero pasajera, destellos efímeros. Sus llamas iluminan el mundo, lo alumbran, lo tocan, y al quemar convierten su imagen en cenizas. Metáfora de la mirada fuego, del movimiento incesante de los cuerpos, de las metamorfosis de la visión según la presentan la pareja de artistas. Como una vela. Escribe Georges Didi-Huberman que la imagen arde, y en ella el tiempo se funde, pues “en la imagen es el tiempo quien nos mira”: somos por igual ante los dos.

Luz y tiempo constituyen la materia prima de sus creaciones. La manipulación artesanal de aparatos analógicos y película fotosensible, la consciencia plena del dispositivo y los gestos cinematográficos, determinan la obra, los ritmos y procesos creativos. Se trata de una opción metodológica consciente movida por el deseo de seguir explorando las posibilidades plásticas, los usos poéticos y el potencial crítico de una técnica y una estética consideradas obsoletas en la era digital.

La luz torna el mundo visible. Lo que es perceptible engaña, pero lo invisible apenas existe. Hegemonía de la visión en la cultura moderna. Valentina Alvarado y Carlos Vásquez trabajan los encuadres, interponen filtros y lentes, mecanismos de mediación entre su cámara y las cosas para desnaturalizar la percepción en un intento de renovar la mirada. Desde su anterior proyecto Paracronismos, exploran la posibilidad de pensar, dentro de la imagen, nuestra relación con otro tiempo, o más bien la coexistencia de temporalidades heterogéneas sacudiendo la idea de una sucesión cronológica lineal. La imagen es así una memoria, montaje de estratos superpuestos que irrumpe en un destello, como diría Walter Benjamin, en el instante de ser convocado. Pasado y presente son contemporáneos, como en su propia práctica fílmica.

Presentamos un proyecto de naturaleza experimental que recoge las exploraciones planteadas en Paracronismos I y II junto a una instalación imaginada especialmente para nuestro espacio expositivo. Y si ver era el fuego sugiere así una continuidad natural entre esta sala y la de cine combinando una muestra permanente de cine expandido con sesiones performáticas efímeras a partir de proyecciones en 16mm y S8mm e improvisaciones sonoras. Experiencias distintas pero complementarias que nos invitan a replantearnos las posibilidades mismas del cine y el lugar que ocupamos como espectadoras.

Y si ver era el fuego…

*Texto por las curadoras Marina Vinyes Albes y Carolina Ciuti

PROGRAMA ASOCIADO DE LA FILMOTECA DE CATALUNYA

Miércoles 21 de octubre, 18.00h (Sala Laya)

Sesión performativa. Proyecciones en 16 mm y en S8 mm

El mar peinó a la orilla (S8 mm / color / 2’ 26’’)

Propiedades de una esfera paralela (16 mm / color / 16’ 31’’)

Ensayos sobre el exotismo (primera parte) (16 mm / bw / 20’)

mtDNA 1 Ca hg (16 mm / color / 10’), improvisación sonora

Sábado 14 de noviembre, Noche de los Museos (Sala de exposicones)

Performance fílmica Paracronismes. Ombres projectades sobre el temps lineal (Parte I)

Martes 3 de noviembre, 18.00h (Sala Laya)

Proyección Las cruces, de Teresa Arredondo y Carlos Vásquez Méndez (2018, 80’)

Sábado 21 de noviembre, de 10.00h a 14.00 (Sala de exposiciones)

Taller familiar para tocar y alterar las imágenes llum llum llum!

Domingo 22 de noviembre, a las 18.00h (Sala Laya)

Performance fílmica Paracronismes. Ombres projectades sobre el temps lineal (Parte II)


_______

CATALÀ

I SI VEURE ERA EL FOC

*Concebut i realitzat amb Valentina Alvarado Matos

LOOP i la Filmoteca de Catalunya s’uneixen per presentar un projecte polifacètic amb l’obra de Valentina Alvarado Matos i Carlos Vásquez Méndez.

Desitjava veure alguna cosa en ple dia, em sentia fart de la complaença i la comoditat de la penombra; sentia un desig d’aigua i d’aire pel dia. I si veure era el foc, exigia la plenitud del foc, i si veure era el contagi de la bogeria, desitjava bojament aquesta bogeria.”

(Maurice Blanchot, La Folie du jour )

Surt el sol, resplendeix la flama d’una espelma, el pols elèctric escalfa els filaments d’una bombeta i els projectors s’encenen. El motor de les màquines comença a omplir l’espai fins a fondre’s amb el so de la sala contigua, buida i negra. Els aparells segueixen funcionant sense interrupció, ara il·luminats per la pròpia llum que expulsen, com antigues peces de museu col·locades sobre les seves peanyes.

Les primeres formes apareixen. I si veure era el foc… una incandescència de llums i d’ombres abocades a extingir-se, veritat preciosa però passatgera, centelleig efímer. Les seves flames il·luminen el món, l’enlluernen, el toquen, i en cremar en converteixen en cendres la imatge. Metàfora de la mirada foc, del moviment incessant dels cossos, de les metamorfosis de la visió segons la presenten la parella d’artistes. Com una espelma. Escriu Georges Didi-Huberman que la imatge crema i en ella el temps es fon, doncs “en la imatge és el temps qui ens mira”, som per igual davant tots dos.

Llum i temps constitueixen la matèria prima de les seves creacions. La manipulació artesanal d’aparells analògics i pel·lícula fotosensible, la consciència plena del dispositiu i els gestos cinematogràfics determinen l’obra, els ritmes i processos creatius. Es tracta d’una opció metodològica conscient moguda pel desig de continuar explorant les possibilitats plàstiques, els usos poètics i el potencial crític d’una tècnica i una estètica considerades obsoletes a l’era digital.

La llum torna el món visible. El que és perceptible enganya, però l’invisible a penes existeix. Hegemonia de la visió en la cultura moderna. Valentina Alvarado i Carlos Vásquez treballen els enquadraments, interposen filtres i lents, mecanismes de mediació entre la seva càmera i les coses per desnaturalitzar la percepció en un intent de renovar la mirada. Des del seu projecte anterior Paracronismes, exploren la possibilitat de pensar, dins la imatge, la nostra relació amb un altre temps, o més aviat la coexistència de temporalitats heterogènies sacsejant la idea d’una successió cronològica lineal. La imatge és així una memòria, muntatge d’estrats superposats que irromp en una lluïssor, com diria Walter Benjamin, a l’instant de ser convocat. Passat i present són contemporanis, com la a seva pràctica fílmica.

Presentem un projecte de naturalesa experimental que recull les exploracions plantejades a Paracronismes I II juntament amb una instal·lació imaginada especialment per al nostre espai expositiu. I si veure era el foc suggereix així una continuïtat natural entre aquesta sala i la de cinema, combinant una mostra permanent de cinema expandit amb sessions performatives efímeres a partir de projeccions en 16mm i S8mm i d’improvisacions sonores. Experiències diferents però complementàries que ens conviden a replantejar-nos les possibilitats mateixes del cinema i el lloc que ocupem com a espectadores.

I si veure era el foc…

*Text per Marina Vinyes Albes y Carolina Ciuti

FILMOTECA DE CATALUNYA

Dimecres 21 d’octubre, 18.00h (Sala Laya)

Sessió performativa. Projeccions en 16 mm i S8 mm:

El mar peinó a la orilla (S8 mm / color / 2’ 26’’)

Propiedades de una esfera paralela (16 mm / color / 16’ 31’’)

Ensayos sobre el exotismo (primera parte) (16 mm / bw / 20’)

mtDNA 1 Ce hg (16 mm / color / 10’), improvisació sonora

Dissabte 14 de novembre, Nit dels Museus (Sala d’exposicions)

Performance fílmica Paracronismes. Ombres projectades sobre el temps lineal (Part I)

Dimarts 3 de novembre, 18.00h (Sala Laya)

Projecció Las cruces, de Teresa Arredondo i Carlos Vásquez Méndez (2018, 80’)

Dissabte 21 de novembre, de 10.00h a 14.00 (Sala d’exposicions)

Taller familiar per tocar i alterar les imatges llum llum llum!

Diumenge 22 de novembre, a les 18.00h (Sala Laya)

Performance fílmica Paracronismes. Ombres projectades sobre el temps lineal (Part II)